la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) està plena de petits incidents que estigueren a punt de provocar una intervenció estrangera de manera oficial més enllà de les participacions informals i extraoficials d'Itàlia, Alemanya o la Unió Sovièica. En aquesta llista de fets que quasi desencadenen una acció militar d'un tercer país hi destaca un incident que es produiria a mitjans d'octubre de 1936 al port de Tarragona. En concret, parlem de quasi enfrontament armat al port de Tarragona entre milicians catalans i la tripulació del vaixell sota pavelló portuguès Nyassa (o Niassa) i el buc de guerra lusità Douro. En concret, el vaixell portuguès portava un grup de 1.500 refugiats espanyols republicans que havien passat a Portugal durant les ofensives victorioses dels rebels franquistes a la regió de Badajoz. En un acte de demostració de la seva "neutralitat" en el conflicte espanyol, tot contradient la seva activa ajuda als rebels, el govern portuguès decidí lliurar aquests refugiats a territori republicà. Militars, funcionaris, advocats i simples ciutadans podien recuperar la seva llibertat al seu bàndol. de fet, les circumstàncies d'aquesta expedició eren força més complexes i no responien a la simple i estricte neutralitat del govern de la dictadura d'Olivera Salazar, sinó més aviat el contrari. I és que si des de l'esclat de la Guerra Civil les autoritats portugueses s'havien dedicat sistemàticament a tornar a Espanya els refugiats que havien travessat la frontera, condemnant-los en moltes ocasions a la mort segura a mans dels rebels, en aquesta ocasió tot fou diferent.